Una epidèmia més

La Covid-19 a la República Democràtica del Congo: reforçar la resposta local en salut per contenir la propagació de la pandèmia entre la població més vulnerable a Kivu Nord.

Una exposició de:

Amb la col·laboració de:

 

 

 

 

Webinar : 'LA COVID-19: La nostra gran pandèmia, una epidèmia més per a molts països del Sud'.

Els casos de la República Democràtica del Congo i Moçambic: quan la pandèmia encadena amb altres epidèmies i malalties en contextos de crisi humanitària.

Amb Louise Lalu Dimandja, Quique Bassat, Germán Velásquez i Carme GualModera la periodista Núria Vilà Coma.

La Covid-19 a la República Democràtica del Congo: reforçar la resposta local en salut per contenir la propagació de la pandèmia entre la població més vulnerable a Kivu Nord.

Les comunitats del territori de Lubero a la República Democràtica del Congo, zona de gran riquesa natural, continuen vivint sota l’amenaça de grups violents i la inseguretat per por d’atacs, homicidis o violacions. Aquesta zona de la República Democràtica del Congo, que se n’està sortint de les conseqüències dels cinc anys d’afectació pel virus de l’Ebola a les seves comunitats, es veu també afectada, malgrat la seva riquesa, per la desnutrició, la manca de sistemes de sanejament adequats i d’atenció sanitària.

A principis de l’any 2020 la pandèmia de la Covid-19 va causar un efecte traumàtic a les comunitats de la zona, que encara viuen amb terror de l’Ebola.

Les activitats quotidianes es van veure afectades pel tancament d’esglésies, d’escoles i de tot tipus de reunions multitudinàries, generant de nou caos i desesperació entre la població.

En aquest context, Farmamundi va iniciar un projecte de suport a la resposta de les autoritats sanitàries locals per contenir la propagació de la pandèmia entre la seva població, i frenar així el progressiu deteriorament de les condicions de vida de les persones més vulnerables.

El projecte es va identificar, dissenyar, executar i avaluar amb l’entitat local Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI), posant sobre la taula l’experiència tècnica, el coneixement local, els recursos econòmics destinats a la prevenció i control de la Covid-19.

De l’Ebola a la Covid-19. Encadenant epidèmies a la RDC.

La regió de Kivu continua patint les conseqüències de l’Ebola, una epidèmia que s’havia donat per tancada el juny de 2020, i que ara s’acaba de tornar a declarar. Mentre que als països occidentals viure una pandèmia és una experiència nova per a les generacions actuals, la RDC gestiona emergències sanitàries des de fa molts anys.

“La població va tenir molta por al conèixer el nombre dels morts que la Covid-19 va produir en països ‘desenvolupats’, on tots els mitjans de contenir aquesta pandèmia estan garantits. És per això que a un país com la República Democràtica del Congo ens hem pres la prevenció seriosament”.

Mamma Marie Dolorose Masika-Kafanya, Infermera de FEPSI

El confinament per la Covid-19 va començar el 20 de març de 2020 i va finalitzar el 15 d’agost de 2020 (sis mesos), amb un impacte negatiu sobre tots els sectors de la vida. L’economia va disminuir sensiblement per la limitació dels moviments, la clausura de les empreses i de les fronteres.

“Un dels efectes del confinament va ser que es van disparar els embarassos i la violència vers les dones”.

Mamma Marie Dolorose Masika-Kafanya, Infermera de FEPSI

La República Democrática del Congo és el segón país del mon més perillós per a les dones en termes de violència sexual.

La RDC és el 8è país del món amb major incidència de violència no sexual per a les dones, inclosa la violència relacionada amb els conflictes i les formes d'abús físic i mental domèstic.

La RDC és el 7è país del món més perillós per a les dones en termes de salut, incloent la mortalitat materna, la manca d'accés al sistema de salut, la manca de control sobre salut reproductiva i VIH.

La discriminació de gènere, i els alts índexs de violència i agressions sexuals als quals es veuen sotmeses les dones de la RDC fan que siguin un col·lectiu molt vulnerable de contagi davant malalties de transmissió sexual, com el VIH. En la actualitat un 1,2 % de les dones a la RDC són seropositives.

La població va reaccionar positivament apropiant-se les activitats de la prevenció i l’orientació de cas sospitós cap al personal sanitari. Tanmateix, algunes resistències es van manifestar amb la difusió de rumors com ara «la Covid-19 de casa nostra és la segona qualitat» o «és una malaltia de blancs i no-creients».

Les accions de comunicació i sensibilització van ser molt importants per aturar les informacions falses sobre prevenció del coronavirus i altres malalties prevalents.

Imatges de l’agència HirondelleRDC

Les ones d’emissores de gran audiència com Ràdio Salama, Ràdio Liberté (RALIB), Ràdio Upendo Kivu (RUK) o Ràdio Télévision Nationale Congolaise (RTNC) de Butembo faciliten la sensibilització i la informació a persones a les quals no s’hi arriba per altres mitjans.

 Reforçant la xarxa de salut pública front l’emergència sanitària amb material sanitari, medicaments, formació i sensibilització.

El projecte de Farmamundi proveeix de medicaments, material sanitari de protecció i higiene, segons les recomanacions de l’OMS i les Normes Mínimes d’Esfera en Salut i de les actuacions d’emergència d’Aigua, Sanejament i Higiene (Water, Sanitation and Hygiene, WASH en anglès), a les sis estructures de salut de Butembo i Katwa.

El proveïdor local de medicaments de material sanitari de protecció i higiene és la Pharmacie du Lac, que es va escollir seguint criteris de conformitat documental, així com de la seva capacitat econòmica i de subministrament.

Els medicaments i els materials de protecció, tant per al personal sanitari exposat, com per a població afectada pel SARS-CoV-2, s’empaqueten i envien a les àrees de salut, tenint en compte la disponibilitat dels estocs i el nivell de consum de cada centre de salut, per tal d’assegurar una correcta protecció i oferir una atenció mèdica de qualitat.

 

La formació d’una xarxa de promotores de salut comunitària és fonamental per aturar la propagació d’epidèmies, a partir de l’autocura i de la protecció front la Covid-19, hi inclou:

  • Protocols de vigilància epidemiològica de la Covid-19.
  • Violència sexual i el VIH/SIDA.
  • Protocols de control i prevenció d’infeccions (PCI).
  • Recepció i triatge del pacient.
  • Atenció psicològica i social de les persones que viuen amb el VIH i de les persones desplaçades per la guerra.

El projecte garanteix, també durant la pandèmia de la Covid-19, atenció sanitària ininterrompuda, universal i gratuïta a les persones vulnerables, sense discriminació.

Missatges adreçats a les persones vulnerables sobre la promoció de la salut i de prevenció de malalties alineats amb els de les autoritats sanitàries i entitats humanitàries, en format i llenguatge adaptats per gènere i edat.

Els missatges informen també dels recursos sanitaris on acudir. Entre la població vulnerable s’inclouen les persones desplaçades internes, les dones, les víctimes de violència sexual, persones que viuen amb el VIH i les persones amb malalties cròniques.

Els equips de sensibilització viatgen a les comunitats en vehicle. Degut a la inseguretat ocasionada per les milícies que des de fa dècades són responsables d’homicidis, violacions i assetjaments contra les comunitats, cal que els equips activin mesures de protecció personal. La sensibilització es fa en grups de màxim 20 persones, porta a porta o en espais oberts a través de la megafonia.

La sensibilització directa promou les mesures de protecció, higiene de mans i vies de transmissió i manifestacions clíniques de la Covid-19.

Les persones identifiquen els factors de risc i incorporen pràctiques eficaces de rentat de mans, higiene a les llars i les normes de distanciament social que contribueixen a aturar la propagació de la Covid-19.

Població desplaçada interna 

L’atenció a la població desplaçada interna és prioritària, i encara més en contextos de pandèmia, a causa de la dinàmica del conflicte, aquestes persones es mouen d’un assentament a un altre de manera molt ràpida i en períodes relativament curts de temps.

Les condicions d’amuntegament d’aquesta població, en espais sense serveis de sanejament o amb dificultats per accedir a aigües segures, afavoreixen la ràpida propagació de virus.

Persones sobrevivents de la violència sexual i persones que viuen amb el VIH

El projecte ofereix assistència sanitària a aquestes persones que s’enfronten diàriament a l’estigmatització relacionada amb la violència i la malaltia que augmenta la seva situació de vulnerabilitat, i el risc de pobresa.

Població en risc de malnutrició

La diagnosi de la malnutrició es fa mitjançant la circumferència mesobraquial, MUAC (mid-upper-arm-circumference, en anglès) a més de les dades de pes, talla i edat. Els casos detectats són derivats, ja sigui en els centres de salut, o en les sessions de sensibilització.

En zones amb concentració de gent i on hi ha escoles es troben punts de distribució d’aigua neta.

“Tots els països necessiten sistemes de salut amb prou recursos i capacitats per oferir una atenció sanitària gratuïta, de qualitat i universal a la seva ciutadania. La comunitat internacional ha de donar suport als països empobrits per fer-ho possible, i no actuar només en moments puntuals. Tant el cas de la Covid-19, com en el de tantes altres pandèmies, el benefici no es pot fer a costa de la salut de les persones”.

Cecilia García, Coordinadora de Farmamundi Catalunya

Els kits de part net (bolquers, sabó antisèptic 1/2 dz, vaselina, protecció de llit, pinça de cordó, maquinetes d’afaitar, guants estèrils, draps estèrils, kit de ràfia, xeringues 5 ml, pera nasal) es distribueixen entre les unitats de convivència més vulnerables a la malaltia.

Les campanyes d’educació en salut inclouen missatges de protecció i de prevenció comunitària front la Covid-19 i front altres epidèmies actives a la zona com l’Ebola o la rubèola.

En aquests espais s’està també escoltant la veu de la població meta, incloent-hi les queixes, el seu grau de satisfacció amb el projecte, la seva voluntat de participació, de capacitat d’accés als recursos i, de manera general, les seves realitats i vivències.

Destinar recursos a la recerca de malalties del Sud global és un dels fonaments per a la justícia global. No ens podem rentar les mans amb les pandèmies del Sud global.